Persones

El 2014 el batege com a “l’any de les persones”. Realment, tots els anys podrien ser “l’any de les persones”, però enguany més que mai han sigut elles les protagonistes. I l’anomene així perquè han estat apareixent, anant-se’n, tornant, canviant i, finalment, desapareixent. No diré noms, car pense que no ens calen. Almenys els que em llegiu sabeu ben bé de qui parle. O si parle de vosaltres, o de coneguts, o potser em llegiu i no en teniu ni idea. Tant se val. Allò que m’interessa fer notar és que mai sabem les voltes que pegarà la vida, ni quantes en pegarà, ni si gira i gira per a tornar al punt en què havia començat.
En veritat, trobe que aquesta última és la més encertada. Després d’un bon grapat d’alegries, plors i decepcions, el 2014 ha estat un any genial. Diré que he aprés moltes coses, algunes a la força, altres perquè m’ha tocat aprendre-les i altres perquè, o bé les aprenia o el resultat podia ser nefast (de fet, açò últim puc dir-ho també en present).
He aprés el funcionament de les persones. Bé, no de totes, sinó d’unes poques, les que m’interessaven, i també el d’aquelles que m’han deixat saber com funcionen. Tot i que açò últim, com sabreu, és un procés llarg, costós i que sempre ve acompanyat d’algunes desil·lusions… També d’alegries! Que moltes vegades es conten amb els dits de la mà. Alegries, al capdavall. Però bé, deixem de banda el victimisme i el drama per un moment.
Com deia, uns han tornat (i ai las! Per primera vegada em quede sense paraules, però feliç). Han tornat després de temps que, si bé és relatiu per a alguns, a mi m’ha semblat una eternitat; altres han aparegut fugisserament, tot i que tornen a desaparéixer; altres han continuat estant, com bé han fet sempre i, malauradament, altres sembla que, a poc a poc, estan desapareixent, encara que sempre hi han estat.
Bé, “així és la vida!” estem avesats a escoltar. I vaja, amb la vida, mai sabem el que ens està esperant. Tornant a les persones, també he conegut la seua capacitat d’estima, (no de totes, malauradament), de reflexió i de suport. Unes d’unes formes, altres amb altres, però totes elles úniques i amb les paraules justes i precises. Espere que, per la meua banda, haja estat el mateix. També he conegut la capacitat d’anàlisi, de cooperació i de treball, tant en el sentit acadèmic com en el del “dia a dia” i he de dir que, aquest últim, és més complex i costós del que sembla. Si sabéreu la força que tenen algunes persones!
No m’estiraré més. Bé que podria fer una oda a totes aquelles personetes que darrerament han estat amb mi, ni que fóra a través d’una conversa de Whatsapp, aguantant les “històries per a no dormir” que sempre em rondinen. Solament em queda dir que qui sap què ens espera aquest any 15. El 14 ha estat ben carregat de sorpreses amb finals feliços en uns casos, amargs en altres i “millor no en parlem” en el pitjors dels casos.
Sigueu feliços, perquè amb això ja teniu molt de camí fet i blablabla, que la vida sembla que, en veritat, sí que són quatre dies.