He vingut per a quedar-me. Aquesta és, si no recorde malament, la tercera vegada que cree un blog. Sempre m’autopromet que escriuré algunes cosetes, per insignificants que semblen (a la resta, clar), i sempre acaba vencent-me la gossera d’escriure i, sobretot, el maldecap de què esciure. Llavors, he pensat que aquest serà el darrer intent. No pretenc contar solament les meues fellonies -o pudentors, com solem conéixer-les- i cabòries que em treuen la son. També escriuré alguna diatriba sobre aquelles coses que em criden l’atenció, crítiques de llibres, poesia i sèries i, perquè no, explicar algunes de les meues invencions culinàries.
Ara bé, aquesta vegada no em promet que escriuré, almenys, una vegada al mes. Escriuré quan i sobre el que em vinga de gust, sempre amb el to irònic i sarcàstic que em caracteritza. Com és sabut, no pel fet de ser filòloga les meues “creacions literàries” han de ser sublims ni han de fregar l’exquisidesa literària abans mai vista. Em consolen, però, aquelles paraules dites per aquell suecà, ja que “dir “bon dia” ja és fer literatura”.