Cabòries

· I si i si, però el -ré rarament s’utilitza.

· Ironia hiperbolitzada com a “modus vivendi” i superació de la realitat.

· Fer alguna cosa per poder dir que has fet alguna cosa.

· Hi ha metges que odien pacients i desitgen la seua mort? Doncs hi ha filòlegs que odien algunes llengües i voldrien que desaparegueren.

· “El dia de demà…” és ja i res a agrair.

· Ens agrada el pas del condicional al futur. Però ens aflegim quan retrocedim del futur al condicional perfet.

· Vivim amb la por que. I després diem que res no ens condiciona.

· Injectem-nos dosis de fantasia diària, perquè la realitat ultrapassa els límits de la ficció.

· Llàstima de la caducitat del moment.

· Hauríem d’estimar més i pensar menys. Encara que potser pensem més perquè hem estimat massa.

· La condició sempre s’avantposa a la decisió.

· Allò complicat no és trobar l’equilibri, sinó saber mantindre’l.

· Vergonya no és sinó fer coses males.

· “Perdó” és una paraula lletja. Mai no va precedida de coses bones.

· Una vegada em van dir que no l’esperara, que ja arribaria.

· “Tinc nostàlgia de futur.”

· L’enyorança, el pitjor dels sentiments.

· Algunes coses, vistes en perspectiva, agafen colors i tonalitats que mai abans s’havien observat.

· Diria tantes coses i no en diria cap. Amb possibilitat d’indirecte, però.

· El sarcasme i la ironia com a cuirassa mai havien sigut tan efectius.

· Vertigen és la fugacitat del temps i la impossibilitat de retorn a vivències passades.

· Odiar algú? No paga la pena. La indiferència li guanya i és més sana. Ah! I res no pot combatre-la.