Ahir a Potries es va celebrar el Festardor. En un primer moment dubtava entre si anar-hi o no, ja que d’entre tots els grups presents solament en coneixia un, Txarango. Ja sabeu, el meu repertori de grups en valencià és escàs, tot i que darrerament vaig ampliant-lo a poc a poc. I no, jo tampoc hauria pagat l’entrada d’un concert sols per vore un dels set grups que hi actuaven, però les ganes de festa acumulades i la companyia pagaven la pena.
Aprofitant que recentment ha sigut l’aniversari de dos filocats i la celebració d’aquest “festival”, vam decidir reunir-nos els “de la contornâ” per celebrar ambdós aniversaris. Està clar que aquests quatre últims anys ens hem acostumat malament, ja que no pot passar molt de temps perque preguntes i tingues ganes de veure algun/a filocat. Quatre anys de convivència amb crits, alguns (prou) insults i moltíssimes rialles i somriures han acabat creant una xicoteta gran família amb vincles que difícilment poden ser esguerrats.
Llavors, tot va anar segons allò que havíem planejat: sopar a Villa i després botelló i festa a Potries. Com ja he dit, solament coneixia un grup i la resta, sí, em sonaven, però de cançons no n’havia escoltat cap. Per sopresa meua (o no tant), aquest matí no podia llevar-me la lletra del cap d’algunes d’elles i, en arribar a casa, m’he posat a descarregar-les. Puc dir que, per a no haver anat mai a aquest tipus de celebracions, l’experiència (si és que es pot dir així) ha estat bé. Realment bé. Cal dir, però, que no hauria sigut el mateix sense aquestes animetes que cada nit “fan bondat” i sempre tenen algun comentari o performance a punt per fartar-te de riure. Diré que aquesta ha sigut la meua benvinguda i imagine que, sempre que tinga l’avinentesa d’anar a més festivals, no ho dubtaré. Bona música, bon ambient (per als qui penseu el contrari i ens etiqueteu de separatistes per escoltar música en català, ejem), gaudir del moment i bona, molt bona companyia. Creieu-me, no necessiteu res més. Us deixe algunes imatges i la que, per ara, és una de les meues cançons preferides. No tot són, per als qui no els agrade o no toleren, crits d’indepència o de lluita perquè -una vegada més- siga música en català. També hi ha cançons i lletres que et toquen la fibreta i amb algun missatge de rerefons. Així doncs, ací ho teniu:
http://www.youtube.com/watch?v=3EWR-zkSG6M
Fellonies i atzucacs mentals 