Hi ha els qui…

“Hi ha els qui se’n van i no tornen;
hi ha els qui arriben i no hi són;
estrangers arreu del món,
que el seu pa, només, enfornen.

Hi ha els bons, aquells que se’n duen
quelcom de tot arreu del món;
i els millors: aquells que ens deixen,
en partir, part del que són.”

Este poema s’anomena A Manuel Sanchis Guarner en anar-se’n de Mallorca, escrit per Joan Pons i Marqués, un poeta i crític literari mallorquí. Més enllà de la importància filològica que se li pot atribuir, pense que la càrrega emocional que té és increïble.

Gaudiu-lo.

Res no és coincidència

“El amor nunca muere por causas naturales.

Muere porque no sabemos rellenar su fuente.

Muere de ceguera emocional, de nuestros errores y traiciones.

Muere a causa de nuestras enfermedades y heridas del corazón,

De cansancio, por falta de riego.

Cuando se vuelve opaco y deja de brillar,

Entonces el amor muere.”

Anaïs Nin.

Her

“Estimada Catherine,

He estat assegut aquí pensant en totes les coses per les que vull disculpar-me; pot el dolor que ens hem causat mútuament, per tot el que et vaig culpar, per tot el que necessitava que feres o digueres… Ho sent. Sempre t’estimaré perquè cresquérem junts i m’ajudares a ser qui sóc, sols volia que saberes que sempre hi haurà una part de tu dins de mi i estic agraït per això.
Sols vull que sàpigues que en qui sigui que et convertisques i on sigui que et trobes en aquest món, t’envie el meu amor, eres la meua amiga per sempre.

Amb estima,

Theodore.”

Joc d’escacs, Vinyoli

De vegades els himnes
són per a aquells que estan
sota la terra.
Aquí, nosaltres
vivim encara en el sinistre
destí dels homes.
I mirem com juguen
a escacs.
Avancen els peons
per molts que en caiguin. Salten
com el cavall i, ràpids,
obliqüen com l’alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
—però segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.